La mort a l'aula

Com bé sabem, la mort és un tema complicat i delicat de tractar amb els nens dins les aules de Primària. Tot i així, és un tema que a vegades ens trobem obligats a parlar-ne per alguna circumstància i per això val més estar-ne preparat.

Primerament volem comentar que al llarg de l'observació dels insectes se'ns han mort tres. El dos primers eren molt petits i estaven encara molt dèbils i, per això, creiem que no han sobreviscut. Però el tercer insecte ja era gran i havia crescut molt des de l'inici de l'observació i per això ens ha creat dubte i sorpresa. Ens hem preguntat: "què hem fet malament?". Un cop mínim per setmana els canviem el terrari, juntament amb l'aigua i les heures on traiem les seques i en fiquem de verdes.

No obstant, el disgust de la mort dels tres insectes pal, la resta d'insectes segueixen creixent i a gran velocitat.

Se'ns han mort tres insectes

Hem pensat alguns consells per tractar el tema de la mort a l'aula i, aquests dependran molt de l'edat, la proximitat i la pròpia persona, però per experiències pròpies creiem que quan són petits pensen que la mort és una cosa passatgera i això fa que sigui complicat d'explicar.

Per molt petits que siguin els alumnes el millor és dir sempre la veritat, ja que a vegades tenim el costum d'explicar històries com que ha marxat de viatge a veure uns amics... i això només fa que aquests es quedin esperant el dia que aquesta persona torni i és aleshores quan se senten traïts i ferits. És important utilitzar paraules reals i clares, com per exemple, la paraula mort.

Una bona manera d'introduir el tema es explicar que aquesta persona estava molt malalta i que va anar al metge i que aquests la van intentar curar. Al principi cal anar molt lentament i veure les reaccions, ja que els nens ens dictaran el ritme de la informació que necessiten. Cada alumne reaccionarà de maneres diferents, es poden trobar casos en què l'alumne intenti fer veure que no ha escoltat i posar-se a jugar com si no hagués passat res. Aquest alumne probablement no és que no hagi escoltat, sinó que necessita més temps per pair la informació.

Per ajudar aquestes persones a entendre-ho el que no s'ha de fer és evitar el tema, més aviat tractar-lo amb franquesa, mostrant els sentiments i la teva pena, llegint llibres i contes, parlant de la persona que ha marxat i no excloent-la.

Aquesta manera d'afrontar una mort a l'aula és molt important i significativa per als alumnes. Tot i així, centrant-nos més amb els  insectes, podem aprofitar per fer un altre anàlisi a partir de preguntes que sorgeixin de la mort dels nostres insectes pal. 

A nosaltres ens han anat sorgint moltes preguntes, però la primera reacció per part de les tres ha estat indignació, ràbia i impotència, ja que no enteníem la causa de la mort. És per això que ens hem fet unes quantes preguntes, començant per: perquè se'ns han mort?, i a poc a poc han anat sorgint altres interrogants més precisos: que falla en el nostre terrari?, els hi ha faltat alguna cosa?, estaven ben alimentats?, tindran un bon clima?, perquè queden estirats cap per a munt?, han canviat de color una vegada morts?

Al llarg de la setmana, gràcies a l'observació i alguns canvis realitzats al nostre terrari, hem anat construint les nostres hipòtesis de la mort dels insectes pal. 
Estàvem convençudes de què la seva alimentació es basava bàsicament en les fulles d'heura, i per això, ja no ens havíem plantejat dóna'ls-hi una altra cosa, tot i que sabíem que existia la possibilitat. A partir de llavors, ens vam plantejar ampliar la seva alimentació i afegir pa i esbarzers que els vam agafar de l'alzina de la Universitat. 
També hem vaporitzat el terrari amb cura. Feia setmanes que havíem afegit el tub amb l'aigua i el cotó, i ja no quedava gairebé aigua.
Finalment, hem pensat que tenir el terrari sota l'estanteria i en voltat d'altres terraris d'animals, no podien obtenir claror suficient durant el dia. Doncs, hem mogut el terrari al costat de la finestra de la classe, per tal d'afavorir el seu hàbitat natural, gràcies a la llum natural del dia.

Creiem que a partir d'aquests canvis realitzats, podrem veure al final de l'observació del semestre, si algun d'aquests factors ha estat el causant de la mort dels nostres insectes pal. De moment, podem afirmar que hi ha hagut una millora, ja que la resta han crescut considerablement, i veiem que estan molt actius i enfortits.