És l'hora dels adéu!

Ha arribat el moment de concloure el nostre treball de camp sobre l'observació dels insectes Pal durant un període de dos mesos. Podem afirmar clarament que ha estat una activitat molt motivadora i enriquidora, ja que vam partir d'un nivell molt bàsic, i això, ha permès un gran aprenentatge i un ampli ventall de preguntes i respostes molt interessants.

Primerament però, ens vam plantejar quins objectius voldríem que assolissin els alumnes amb la pràctica dels insectes Pal a l'aula. És a dir, ens plantegem primer què volem que aprenguin i, a partir d'aquí, ens comencen a sorgir dubtes i preguntes que hem anat resolent al llarg de la pràctica.

Les preguntes han estat el repte principal del nostre treball, ja que teníem la por de crear un bloc molt teòric i poc pràctic i significatiu. En aquest cas, ens havíem de posar a la pell dels alumnes i establir un diàleg amb els coneixements previs, per no basar-nos únicament amb fonaments científics.

Tot i aquestes petites dificultats, creiem que podem concloure aquest bloc contentes i orgulloses de la nostra feina, col·laboració i treball en equip. Ha estat una tasca de gran aprenentatge i molt constructivista, perquè el nostre diàleg ha anat progressant positivament i, finalment n'hem extret un bon resultat.

Transformant-se

En l'última observació que vàrem fer dels insectes pal vam trobar restes de la seva pròpia pell. Com a futures mestres ens plantegem les qüestions següents:

• Què ha passat? 

Observem que s'ha produït un canvi en la pell i això és degut a què l'insecte ha crescut i ha deixat anar la pell anterior. Aquesta transformació s'anomena metamorfosi, però hi ha varis tipus de metamorfosi. En aquest cas, és la hemimetàbola (l'incompleta), ja que les cries són molt semblants als adults. 

Podríem dir que l'individu passa per diverses mudes fins transformar-se en individu adult sense passar per una etapa d'inactivitat i sense parar d'alimentar-se. També tenen menor nombre de segements corporals. En la última muda coneguda com a metamòrfica s'acaben de desenvolupar del tot. 

• Quins canvis s'observen en els insectes? Tots  han perdut la seva pell?

Els canvis que s'observen és que els insectes han augmentat de tamany, però només aquells que han perdut la seva pell, els altres continuen tenint la mateixa mesura. 

•  A quins els hi passa?

Aquest tipus de metamorfosi es dóna en alguns insectes i també en anèl·lids, equinoderms, mol·luscs i crustacis. És en aquest cas de metaformosi que les fases juvenils d'insectes són criades nimfes. Són exemples d'això les xinxes i les llasgostes que s'assemblen als seus pares, però que són més petites.

• Tots els insectes els hi passa el mateix? 

Altres insectes, la majoria,  pateixen un  altre tipus de transformació, en aquest cas completa o també anomenada holometabòl,  com ara les papallones, les mosques, els escarbats... 

Fotografies fetes a l'aula en la última sessió d'observació.

Què en sabem dels insectes?

Després d’un seguit d’entrades ens hem adonat que ens falta informació essencial per continuar amb el nostre treball de recerca dels insectes pal. Arribats en aquest punt:

• Què són els insectes, quins animals hi pertanyen en aquest grup?

Al ser una pregunta molt teòrica proposaríem als alumnes que diguessin un exemple d’algun insecte per més tard, cada un d’ells de manera individual, busques informació on s’especifiqués de forma clara les dues preguntes anteriors. No obstant això, també hauríem de descobrir si el insecte triat pertanyia o no en aquest grup, per poder-ho debatre a classe. Per això, podem afirmar que un insecte pertany el grup d'animals més nombrós del planeta.  Aquest grup és tan nombrós a causa del fet que poden volar i s’han pogut expandir arreu del món. 

• Són necessàries les ales per ser unes de les especies més nombroses de la terra?

Al cos es distingeixen tres parts: cap, tòrax i abdomen.

                              

Els insectes es diferencies d'altres antròpodes pel fet que el tòrax està proveït per 3 parells de potes i generalment 2 parells d'ales.

TÒRAX

En aquí hi trobem les ales, que són travessades per molts nervis, la qual cosa les fa més resistents, i es mouen per potents músculs situats a l'interior del tòrax. Hi ha insectes com els escarabats, les llagostes, el grills, etc... són més dures i la seva funció consisteix a cobrir i protegir el parell d'ales voladores quan estan plegades.

• Tots els insectes tenen ales?

CAP

Té un parell d'antenes, diversos ulls senzills i un parell d'ulls compostos. En aquest punt és on ens preguntem:

• Quina diferència hi ha entre aquests dos tipus d’ulls? És una qüestió que s’anirà reflexionant a partir de l’observació de diferents insectes estudiats a classe. I a final de semestre s’exposaran les diverses opinions per tal de veure els punts en comú fins descobrir la realitat d’aquest dubte. 

A més a més, els insectes tenen a la part inferior la boca. N’hi ha de diverses, però depenen de la seva funció: mastegar, xuclar, picar, mossegar, rascar, etc.

ABDOMEN

A cada costat s'obren uns petits orificis, per on entra l'aire a l'aparell respiratori. L'aparell excretor, el circulatori i el sistema nerviós són semblants als dels altres artròpodes, encara que, en alguns casos, aquest últim pot estar bastant més desenvolupat, cosa que permet el comportament social que podem observar en insectes com les abelles i les formigues. L'aparell digestiu és molt llarg, la qual cosa els permet digerir els aliments amb més eficàcia que altres artròpodes. 


- Aquí podriem trobar la resposta d'algunes de les qüestions anteriors:

La mort a l'aula

Com bé sabem, la mort és un tema complicat i delicat de tractar amb els nens dins les aules de Primària. Tot i així, és un tema que a vegades ens trobem obligats a parlar-ne per alguna circumstància i per això val més estar-ne preparat.

Primerament volem comentar que al llarg de l'observació dels insectes se'ns han mort tres. El dos primers eren molt petits i estaven encara molt dèbils i, per això, creiem que no han sobreviscut. Però el tercer insecte ja era gran i havia crescut molt des de l'inici de l'observació i per això ens ha creat dubte i sorpresa. Ens hem preguntat: "què hem fet malament?". Un cop mínim per setmana els canviem el terrari, juntament amb l'aigua i les heures on traiem les seques i en fiquem de verdes.

No obstant, el disgust de la mort dels tres insectes pal, la resta d'insectes segueixen creixent i a gran velocitat.

Se'ns han mort tres insectes

Hem pensat alguns consells per tractar el tema de la mort a l'aula i, aquests dependran molt de l'edat, la proximitat i la pròpia persona, però per experiències pròpies creiem que quan són petits pensen que la mort és una cosa passatgera i això fa que sigui complicat d'explicar.

Per molt petits que siguin els alumnes el millor és dir sempre la veritat, ja que a vegades tenim el costum d'explicar històries com que ha marxat de viatge a veure uns amics... i això només fa que aquests es quedin esperant el dia que aquesta persona torni i és aleshores quan se senten traïts i ferits. És important utilitzar paraules reals i clares, com per exemple, la paraula mort.

Una bona manera d'introduir el tema es explicar que aquesta persona estava molt malalta i que va anar al metge i que aquests la van intentar curar. Al principi cal anar molt lentament i veure les reaccions, ja que els nens ens dictaran el ritme de la informació que necessiten. Cada alumne reaccionarà de maneres diferents, es poden trobar casos en què l'alumne intenti fer veure que no ha escoltat i posar-se a jugar com si no hagués passat res. Aquest alumne probablement no és que no hagi escoltat, sinó que necessita més temps per pair la informació.

Per ajudar aquestes persones a entendre-ho el que no s'ha de fer és evitar el tema, més aviat tractar-lo amb franquesa, mostrant els sentiments i la teva pena, llegint llibres i contes, parlant de la persona que ha marxat i no excloent-la.

Aquesta manera d'afrontar una mort a l'aula és molt important i significativa per als alumnes. Tot i així, centrant-nos més amb els  insectes, podem aprofitar per fer un altre anàlisi a partir de preguntes que sorgeixin de la mort dels nostres insectes pal. 

A nosaltres ens han anat sorgint moltes preguntes, però la primera reacció per part de les tres ha estat indignació, ràbia i impotència, ja que no enteníem la causa de la mort. És per això que ens hem fet unes quantes preguntes, començant per: perquè se'ns han mort?, i a poc a poc han anat sorgint altres interrogants més precisos: que falla en el nostre terrari?, els hi ha faltat alguna cosa?, estaven ben alimentats?, tindran un bon clima?, perquè queden estirats cap per a munt?, han canviat de color una vegada morts?

Al llarg de la setmana, gràcies a l'observació i alguns canvis realitzats al nostre terrari, hem anat construint les nostres hipòtesis de la mort dels insectes pal. 
Estàvem convençudes de què la seva alimentació es basava bàsicament en les fulles d'heura, i per això, ja no ens havíem plantejat dóna'ls-hi una altra cosa, tot i que sabíem que existia la possibilitat. A partir de llavors, ens vam plantejar ampliar la seva alimentació i afegir pa i esbarzers que els vam agafar de l'alzina de la Universitat. 
També hem vaporitzat el terrari amb cura. Feia setmanes que havíem afegit el tub amb l'aigua i el cotó, i ja no quedava gairebé aigua.
Finalment, hem pensat que tenir el terrari sota l'estanteria i en voltat d'altres terraris d'animals, no podien obtenir claror suficient durant el dia. Doncs, hem mogut el terrari al costat de la finestra de la classe, per tal d'afavorir el seu hàbitat natural, gràcies a la llum natural del dia.

Creiem que a partir d'aquests canvis realitzats, podrem veure al final de l'observació del semestre, si algun d'aquests factors ha estat el causant de la mort dels nostres insectes pal. De moment, podem afirmar que hi ha hagut una millora, ja que la resta han crescut considerablement, i veiem que estan molt actius i enfortits. 

El camuflatge

Un dels temes que podem tractar amb els infants és el camuflatge. Experimentant amb els insectes pal hem comprovat que quan els toquem amaguen les potes i es converteixen en un bastó, agafant la mateixa tonalitat de l'entorn on es troben. 

L'insecte es capaç d'anar variant el seu color de pell en funció dels tons verds i marrons que té la vegetació de l'entron i, d'aquesta manera passar decepercebut. La seva pell està formada per partícules microscòpiques de diferents colors que donen to a la pell segons la seva necessitat:

• Taronja
• Vermell
• Groc
• Marró
• Verd

El camuflatge o mimetisme consisteix en que un organisme s'assembli a un altre, amb el qual no guarda relació, i d'aquesta manera obtindrà l'avantatge de l'adaptació a l'entorn. L'objectiu. del mimetisme és enganyar als sentits dels animals.

De fet, els insectes són els mestres en l'art del camuflatge. Es pot parlar d'altres ésser vius que tinguin la mateixa característica com ara les papallones tropicals que semblen fulles seques o la mantis religiosa que simula el color de la fulla on es troba. 

Hi ha diferents maneres i possibilitats de  tractar temes diversos amb els alumnes de Primària i a partir dels insectes, en aquest cas, els pal ens pot servir com una eina per introduir-los. El nostre grup s'ha centrat principalment en aquests quatre: 

• L'alimentació.
• Camuflatge.
• Reproducció.
• La mort. 

Així doncs pensarem com tractar aquests topics amb els més petits i, sobretot, de quina manera fer-ho...

PRIMER DISGUST

A mesura que anem consultant fonts d'informació i observant com es comporten aquests insectes ens hem plantejat vàries qüestions: 

• Què necessiten per alimentar-se?
• Per bellugar-se?
• Per descansar/dormir?

REFORMES EN EL TERRARI

És per aixo que hem decidit treure la tapa i hem col·locat la tela mosquitera per evitar que s'escapin i així puguin penjar-se, hem posat més aliments perquè puguin créixer així com pa, fulles, mosques... un cotó fluix mullat d'aigua perquè puguin beure i es creii més humitat, dos troncs perquè puguin enfilar-se... 

Però tot i que ja estigui muntat cal anar-lo cuidant: canviant el cotó, les fulles per unes de noves, els troncs, les pedres, netejant el terrarri...

Comencem la setmana i just al arribar a l'aula de laboratori i observar el nostre terrarri ens percatem que un dels nostres insectes ha mort... És evident que ens podia passar. Però el nostre cap comença a donar-hi voltes i a fer suposicions del perque de la seva mort. Ens preguntem si els hi ha faltat menjar, aigua, llum i establim relacions amb el medi (humitat, temperatura), si ja estava malalt quan el vam portar aquí... 

Ens preguntem: com és que ha mort? Què li ha faltat d'algú?

La setmana anterior vam voler comprovar quin tipus de fulles predominen més en la seva alimentació: si verdes o més seques. Una setmana després observem que les fulles verdes estan molt més rossegades. Per tant, les fulles d'heura que col·locarem d'ara en endavant són les verdes.

Una possible solució perquè les fulles es mantinguin més temps verdes és posar en un tub aigua amb cotó, per així crear més humitat i que puguin hidratar-se. 

Amb l'ajuda de la Pietat vam voler pesar l'insecta pal mort i els ous d'aquests, cap de les dues pesava.

Fulla rossegada pels insectes

L'insecte pal més petit s'ha mort